Hamlet. Acte III - Escena I.
Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet?
Al llarg de tota l'obra, però sobretot en aquest monòleg, el príncep Hamlet se'ns presenta com un jove amb molts dubtes. Donat el terrible assassinat del seu pare, el rei Hamlet, per part del seu oncle Claudi i el casament de la seua mare, Gertrudis, amb aquest últim, el príncep de Dinamarca no sap com actuar per tal de venjar-se de Claudi i castigar la seua mare per cometre incest i adulteri. A més, després de la mort de Poloni, els fets es precipiten i Hamlet mostra, més que mai, la seua indecisió a través d'aquest monòleg.
El príncep, a més de plantejar-se la venjança contra el seu oncle i la seua mare a pesar de les conseqüències, qüestiona el sentit de la vida i de la mort. El patiment, les injustícies i el dolor són algunes de les afliccions que Hamlet sofreix i que atribueix a l'existència, per això es pregunta per què l'ésser humà no fica remei a les seues desgràcies llevant-se la vida. Finalment, el jove Hamlet arriba a la següent conclusió: el temor a la mort i el seu desconeixement fan que suportem els patiments de la vida terrenal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada