Exercici 2. Hamlet

Hamlet. Acte II - Escena II

En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient. Assenyaleu quines figures retòriques (de mots o de sentències) hi empra. Per exemple: repetició, antítesi, hendíadis, paral·lelisme, anadiplosi, antístrofa, concatenació...


Repetició:

• "... per què el dia és el dia i la nit és la nit, i el temps és temps,"

• "Com que la brevetat és l'ànima del seny, seré molt breu."

• "El vostre noble fill és boig. I dic només això, perquè cal estar boig per definir la veritable bogeria."

• "És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."

• "... la causa del defecte, perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa."

Antítesi:

• "... la causa que té aquest efecte,"

• "... formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja..."

• " "Formosa" és una paraula horrible;"

Hendíadis:

• "... la majestat i el deure,"

• "... seria malgastar nit, dia i temps."

• "... el seu pit excels i blanc,"

Paral·lelisme:

• "És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."

• "... el dia és el dia i la nit és la nit, i el temps és temps,"

• "... ben lletja i ben desgraciada."

Anadiplosi:

• "És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."

Antístrofa:

• "El vostre noble fill és boig. I dic només això, perquè cal estar boig per definir la veritable bogeria."

Concatenació:

• "Que és boig és cert. És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."

En general, com podem observar en aquest fragment de Hamlet, William Shakespeare es va servir dels jocs de paraules per a escriure una de les seues obres cabdals.