Lit. Universal: Preguntes bloc 2.

Abans de Nadal vam començar la unitat 3 (Renaixement, Barroc i Classicisme), i de la mateixa manera que ho vam fer a la primera avaluació, seguirem aprofitant el nostre bloc de literatura per respondre algunes de les qüestions referides a l'assignatura.

• La lírica petrarquista en el Renaixement i el Barroc.

El Petrarquisme és, dins del gènere líric, la corrent estètica que imita l'estil, les composicions i els tòpics del poeta de l'Humanisme italià Francesco Petrarca (Arezzo, 1304 - Arquà, 1374). Aquesta corrent literària es va expandir per tota Europa amb el Renaixement (començament del segle XVI - segona meitat del segle XVII) i suposà la continuació de l'antropocentrisme i el rescat del llegat grecollatí que caracteritzà l'ideari humanista del segle XIV.

Els poetes petrarquistes es dedicaren, principalment, al sonet amorós i el reuniren en els coneguts cançoners petrarquistes (col·leccions de poemes lírics creats a semblança del Canzoniere de Petrarca). Aquests cançoners expressen els sentiments amorosos de l'autor per la seua dama en evolució des de lo sensual fins a l'espiritual. Tot això, baix les influències de les teories del platonisme, que considera l'amor d'una manera abstracta.

En lo referit a la temàtica de les composicions petrarquistes cal destacar el culte a la bellesa i la importància de la naturalesa (bucolisme), on es reprenen tòpics com el carpe diem o el locus amoenus. Un altre dels temes principals és l'amor, l'eix del qual és la dona, de la mateixa manera que en l'amor cortès.

Alguns dels poetes renaixentistes més representatius del petrarquisme van ser l'italià Pietro Bembo, Garcilaso de la Vega, que explotà el vers hendecasíl·lab i el sonet, i Pierre de Ronsard amb el grup de La Pléiade.

Tanmateix, al període del Barroc (s. XVII - s. XVIII), el petrarquisme es va transformar en una corrent artificial i freda, de manera que els poetes de l'època començaren a utilitzar la paròdia, creant múltiples cançoners burlescos i humorístics.

Alguns d'aquestos poetes van ser Luis de Góngora, que tractà el culteranisme i Francisco de Quevedo, que representà el conceptisme i destacà en la poesia amorosa i el sonet.

Fonts:
V. LLORCA i S. RAFART: Literatura Universal. Editorial Castellnou.
es.wikipedia.org/wiki/Petrarquismo