Lit. Universal: Preguntes bloc 1.

Altra qüestió de la unitat 1 que podria eixir al examen. Aquesta tracta sobre la literatura llatina i els seus escriptors.

• Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci i Ovidi.

Durant el segle I aC, la literatura llatina arribà a la seua esplendor, gràcies, entre altres factors, a l'afavoriment del conreu literari durant l'època de l'emperador August i a la protecció de les arts que van dur a terme nobles com Mecenes.

Virgili (Màntua, 71 o 70 aC - Bríndisi, 19 aC) va ser un dels poetes llatins més importants. Influït pels grecs i els llatins, Virgili se centrà en l'escriptura d'èglogues, poemes bucòlics i de les Geòrgiques, on fa referència a relacions amoroses entre pastors en escenaris rurals. Però, sens dubte, l'obra més important del poeta llatí va ser l'Eneida.

Animat pel propi August, Virgili escrigué la seua obra mestra, un poema èpic composat per 12 llibres que narra la fugida de Troia i les aventures d'Enees fins arribar al Laci. Els sis primers capítols de l'Eneida pareixen imitar l'Odissea i els sis restants la Ilíada. Així, el poeta llatí volia combinar la bellesa grega i l'esperit nacional romà tot submergint-se en el món homèric.

Virgili mostrà una gran capacitat artística per tornar a contar poèticament les històries que ja tots coneixien , composant d'aquesta manera el poema èpic en llegua llatina més admirat i imitat en la literatura universal posterior.

Horaci (Venúsia, 65 aC - Roma?, 8 aC) fou fill d'un llibert que l'envià a Roma per rebre una educació humanística. Allí va conèixer Virgili, el qual el recomanà a Mecenes.

Horaci destacà en el lirisme i la seua obra està formada per sàtires, epodes, odes i epístoles, on el poeta ens parla de la societat i la soledat, de la vida rural i la vida urbana. La tradició literària el considera paradigma de l'estètica classicista, ja que la mesura hel·lènica, la sensualitat i la delicadesa són virtuts que apareixen a la seua literatura.

De totes les seues obre destaquen el Carmen Saeculare, un himne als déus i els Epodes, que ha sigut utilitzat com referent del tòpic del beatus ille.

Ovidi (Sulmona, 43 aC - Tomis, 17 aC) va ser un poeta refinat i observador amic d'Horaci. L'any 8 aC va ser exiliat per August, la qual cosa marcaria la seua vida.

Escrigué poesia amatòria i eròtica, i dues obres cabdals: les Metamorfosis, poema filosòfic compost per versos hexàmetres i els Fasts, poesia didàctica.

Fonts:
V. LLORCA i S. RAFART: Literatura Universal. Editorial Castellnou.
La poesía épica. La poesía lírica. Apunts de llatí. 2n Batxillerat.