Bé, després d'unes setmanes sense ocupar-me d'aquest bloc avui l'estrenaré oficialment. Intentaré respondre algunes preguntes referides al temari donat fins ara i que podrien sortir al primer examen.
- L'obra dramàtica de Sòfocles: innovacions teatrals, tècnica literària, les seues set tragèdies i la repercussió en la història de la literatura.
En contraposició amb els seus companys, Sòfocles innovà tant en les representacions teatrals com en la tècnica literària utilitzada en aquell temps. El nostre autor inclogué un tercer actor en la escena, la qual cosa donava una major complexitat a l'obra i als diàlegs.
La tragèdia de Sòfocles està composta per un pròleg, que ens proporciona els antecedents de l'argument de l'obra; un pàrode, on el cor entra a l'orquestra cantant i ballant; i els diferents episodis on els actors desenvolupen l'acció tràgica. A més, entre els episodis es succeeixen diverses intervencions del cor, els estàsims.
Respecte a la tècnica literària de Sòfocles podem dir que es refereix a la tragèdia com a un tot i no com a part d'una trilogia. Un altre tret molt important d'aquest autor és la ironia tràgica, on tots els espectadors coneixen el tràgic final de l'heroi excepte ell mateix, com per exemple, en Èdip rei.
De les més de 100 tragèdies escrites per Sòfocles, Antígona, Èdip rei, Èdip a Colonos, Les Traquinies, Electra, Filoctetes i Àyax són les úniques conservades. Entre les més importants trobem les de la serie d'Èdip (Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona). En aquestes obres, Sòfocles ens conta la vida del desgraciat rei de Tebes, que matà el seu pare i es casà amb la seua mare sense saber-ho. Davant aquesta situació, Èdip, l'heroi tràgic, tingué que abandonar el seu regne i sofrir l'exili. Antígona, una de les seues filles, s'enfrontà amb el seu oncle Creont i arriscà la seua vida per complir un deure familiar, enterrar el seu germà Polinices.
Tota la bellesa de l'art grec inspirà el llatí, sobretot en el terreny literari, ja que el prestigi de les obres gregues va marcar els models que s'adaptaren en la literatura llatina. Fins i tot, obres gregues foren traduïdes al llatí.
Fonts:
es.wikipedia.org/wiki/Sófocles
V. LLORCA i S. RAFART: Literatura Universal. Editorial Castellnou.
Està molt bé.
ResponElimina