Lit. Universal: Preguntes bloc 2.

• Comenta quins trets del teatre shakespearià es troben en el diàleg escollit.

Hamlet. Acte III - Escena I.

Hamlet, escrita entre finals del segle XVI i principis del XVII, es una de les tragèdies més importants de William Shakespeare (1564-1616). En aquest fragment de l'obra on el protagonista recita el seu famós diàleg, podem observar alguns dels trets més importants del teatre shakespearià.

El príncep Hamlet es un jove just i noble, però el seu caràcter i les seues debilitats el porten a cometre un error sobre el qual gira la major part de l'obra. Haver consentit el casament de la seua mare amb el seu oncle Claudi, haver-se fet passar per boig després de la mort del seu pare i el seu mal comportament amb Ofèlia, són alguns dels conflictes amb els que Hamlet ha de viure. A més, al igual que en la resta de tragèdies de l'escriptor isabelí, el protagonista no s'enfronta a un pla diví com en les tragèdies gregues, sinó que els seus problemes sorgeixen de la seua pròpia condició humana. La responsabilitat de resoldre la situació recau directament sobre l'heroi shakespearià.

D'altra banda, aquest monòleg reflecteix la importància que Shakespeare donà a les reflexions filosòfiques sobre l'home i la mort. El caràcter indecís de Hamlet es l'origen del seu drama, i causa que la venjança contra l'assassí del seu pare es demore. D'aquesta manera, durant la major part de l'obra el protagonista es centra més en la reflexió que en l'acció.

En lo referit al llenguatge, podem dir que Hamlet és el més hàbil de tots els personatges en l'ús de la retòrica. Shakespeare aplica al jove príncep metàfores molt elaborades i li atorga la capacitat de expressar el seus sentiments o emocions a través de nombrosos jocs de paraules.

Fonts: www.williamshakespeare.netfirms.com
literaturauniversalbatxillerat.blogspot.com
es.wikipedia.org/wiki/Hamlet

Exercici 2. Hamlet

Hamlet. Acte II - Escena II

En aquest fragment, Gertrudis retreu a Poloni que parle amb tanta retòrica. Poloni mateix en sembla ser conscient. Assenyaleu quines figures retòriques (de mots o de sentències) hi empra. Per exemple: repetició, antítesi, hendíadis, paral·lelisme, anadiplosi, antístrofa, concatenació...


Repetició:

• "... per què el dia és el dia i la nit és la nit, i el temps és temps,"

• "Com que la brevetat és l'ànima del seny, seré molt breu."

• "El vostre noble fill és boig. I dic només això, perquè cal estar boig per definir la veritable bogeria."

• "És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."

• "... la causa del defecte, perquè el defectuós efecte ha de tenir una causa."

Antítesi:

• "... la causa que té aquest efecte,"

• "... formosa Ofèlia". Ja és una expressió ben lletja..."

• " "Formosa" és una paraula horrible;"

Hendíadis:

• "... la majestat i el deure,"

• "... seria malgastar nit, dia i temps."

• "... el seu pit excels i blanc,"

Paral·lelisme:

• "És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."

• "... el dia és el dia i la nit és la nit, i el temps és temps,"

• "... ben lletja i ben desgraciada."

Anadiplosi:

• "És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."

Antístrofa:

• "El vostre noble fill és boig. I dic només això, perquè cal estar boig per definir la veritable bogeria."

Concatenació:

• "Que és boig és cert. És cert i és una llàstima. I és una llàstima que sigui cert."

En general, com podem observar en aquest fragment de Hamlet, William Shakespeare es va servir dels jocs de paraules per a escriure una de les seues obres cabdals.

Exercici 1. Hamlet

Hamlet. Acte III - Escena I.

Aquest monòleg està escrit en vers blanc. Però, sabríeu explicar amb les vostres pròpies paraules ―en prosa― quines afliccions torben l'ànim de Hamlet?

Al llarg de tota l'obra, però sobretot en aquest monòleg, el príncep Hamlet se'ns presenta com un jove amb molts dubtes. Donat el terrible assassinat del seu pare, el rei Hamlet, per part del seu oncle Claudi i el casament de la seua mare, Gertrudis, amb aquest últim, el príncep de Dinamarca no sap com actuar per tal de venjar-se de Claudi i castigar la seua mare per cometre incest i adulteri. A més, després de la mort de Poloni, els fets es precipiten i Hamlet mostra, més que mai, la seua indecisió a través d'aquest monòleg.

El príncep, a més de plantejar-se la venjança contra el seu oncle i la seua mare a pesar de les conseqüències, qüestiona el sentit de la vida i de la mort. El patiment, les injustícies i el dolor són algunes de les afliccions que Hamlet sofreix i que atribueix a l'existència, per això es pregunta per què l'ésser humà no fica remei a les seues desgràcies llevant-se la vida. Finalment, el jove Hamlet arriba a la següent conclusió: el temor a la mort i el seu desconeixement fan que suportem els patiments de la vida terrenal.