Lit. Universal: Preguntes bloc 3.

Les flors del mal: la gènesi de la poesia moderna.

Les flors del mal, considerada una de les obres més importants de la poesia moderna, és una col·lecció de poemes que Charles Baudelaire va publicar per primera vegada el 1857.

En aquesta obra, el poeta francès realitza una subversió entre art i naturalesa, ja que per a ell aquesta ultima es horrible, al contrari que l'artifici. A més, amb aquesta poesia de tipus simbolista, Baudelaire apunta a idees que estan fora del poema, es a dir, que van mes enllà.

Segons Ángel L. Prieto de Paula, que realitzà una conferència sobre aquesta magnífica obra el passat día 12 de febrer a l'Ateneu de Castelló, Les flors del mal posseeix una gran perfecció formal de estil clàssic, però no temàtic. Baudelaire, poeta esteticista que segons Verlaine formava part dels "poetes maleits" per la seua associabilitat i desobediència moral, va tractar temes relacionats amb la desesperació romàntica, com per exemple la desesperança, la falta de expectatives i desitjos, el tedi i la condició humana.

Tota l'obra d'aquest poeta esta condicionada per la seua biografia. Una infància desgraciada, la mort del pare, les drogues, les relacions amb prostitutes, la sífilis i la seua vida bohèmia i excèntrica el portaren a escriure sobre temes poc habituals en la seua època (s. XIX). De fet, part dels poemes de Les flors del mal van ser censurats, ja que la societat burgesa es va escandalitzar. Davant aquest esdeveniment, Baudelaire va retraure que ell només reproduïa la putrefacció de la pròpia societat. El conferenciant Ángel L. Prieto de Paula comentà una curiosa anècdota segons la qual Baudelaire havía portat al museu a una prostituta amb la que es relacionaba. Aquesta, en ver nombrosos cuadres amb figures despullades s'horroritzà. Amb aquesta anècdota se reflecteix perfectament la hipocresía de la societat de l'época.

En definitiva, Baudelaire feu avançar la poesia contemporània i li confegí algunes característiques:

• El poeta es un visionari, però també un savi que tracta el tema de la condició humana.
• El poema es, per si mateix, un enigma i el poeta treballa amb el poder suggestiu de les paraules. La sinestèsia i la musica esdevindran clau.
• El poeta es situa en el gouffre (abisme) i capta la barreja d'allò angelical i d'allò diabòlic.

Fonts: VICENÇ LLORCA, SUSANNA RAFART. Castellnou, editora valenciana. Literatura Universal.