Lit .Universal: Bloc 3.

• Les possibles interpretacions de La metamorfosi [La transformació].

Al llarg dels anys han aparegut diverses interpretacions sobre el sentit de la transformació de Gregor Samsa, protagonista de La Metamorfosi, de Franz Kafka (1883-1924). Alguns experts donen explicació a la transformació d'aquest personatge mitjançant els següents mètodes:

• Mètode biogràfic: Aquesta línia d'interpretació fa referència a la hipòtesi de Kafka com a Samsa. "La metamorfosi" de Gregor, que no preocupa al personatge, no és més que una al·legoria de la transformació de Franz Kafka en escriptor. L'escarbat en que es converteix el protagonista produeix una mena de subtància apegalosa - que els escarbats no segreguen- que pot ser una altra al·legoria de l'escriptura, la qual és completament necessaria per a Kafka. En aquesta interpretació autobiogràfica també em de senyalar la importància que té per a Samsa l'escriptori situat en la seua cambra. D'aquesta manera entenem com l'autor de La Metamorfosi utilitza el personatge de la seua obra per tal de reflectir-se a sí mateix.


• Mètode psicoanalític: Segons aquest mètode, l'obra de Kafka és la història d'un complex d'Èdip. Gregor, el protagonista, odia i té por del seu pare, al igual que Kafka. Herrmann Kafka posseïa un gran poder sobre el seu fill i aquest sempre se sentia intimidat i inútil. En l'obra, Samsa no més sent verdadera passió per la seua mare i la seua germana.


• Mètode ambiental: La següent línia d'interpretació fa referència a la confrontació de l'individu racional i intel·ligent i la societat burgesa que l'envolta i de com aquest individu se sent impotent davant el poder. Kafka, per tal d'escriure, a de renunciar a molts dels plaers existencials. D'aquesta manera, la literatura i la voluntat d'escriure és una decisió heròica pel que té de renúncia. A més, Kafka fa un diagnòstic del ciutadà enmig de la societat burocràtica del segle XX. Una bon exemple d'això són els llogaters que apareixen en l'obra, tres buròcrates oportunistes que estan a l'extrem oposat de Samsa.
  

Fonts: http://cv.uoc.edu/~04_999_01_u28/Webteoria/webteoria/kafka.htm#Interpetació

Lit. Universal: Preguntes bloc 3.

Les flors del mal: la gènesi de la poesia moderna.

Les flors del mal, considerada una de les obres més importants de la poesia moderna, és una col·lecció de poemes que Charles Baudelaire va publicar per primera vegada el 1857.

En aquesta obra, el poeta francès realitza una subversió entre art i naturalesa, ja que per a ell aquesta ultima es horrible, al contrari que l'artifici. A més, amb aquesta poesia de tipus simbolista, Baudelaire apunta a idees que estan fora del poema, es a dir, que van mes enllà.

Segons Ángel L. Prieto de Paula, que realitzà una conferència sobre aquesta magnífica obra el passat día 12 de febrer a l'Ateneu de Castelló, Les flors del mal posseeix una gran perfecció formal de estil clàssic, però no temàtic. Baudelaire, poeta esteticista que segons Verlaine formava part dels "poetes maleits" per la seua associabilitat i desobediència moral, va tractar temes relacionats amb la desesperació romàntica, com per exemple la desesperança, la falta de expectatives i desitjos, el tedi i la condició humana.

Tota l'obra d'aquest poeta esta condicionada per la seua biografia. Una infància desgraciada, la mort del pare, les drogues, les relacions amb prostitutes, la sífilis i la seua vida bohèmia i excèntrica el portaren a escriure sobre temes poc habituals en la seua època (s. XIX). De fet, part dels poemes de Les flors del mal van ser censurats, ja que la societat burgesa es va escandalitzar. Davant aquest esdeveniment, Baudelaire va retraure que ell només reproduïa la putrefacció de la pròpia societat. El conferenciant Ángel L. Prieto de Paula comentà una curiosa anècdota segons la qual Baudelaire havía portat al museu a una prostituta amb la que es relacionaba. Aquesta, en ver nombrosos cuadres amb figures despullades s'horroritzà. Amb aquesta anècdota se reflecteix perfectament la hipocresía de la societat de l'época.

En definitiva, Baudelaire feu avançar la poesia contemporània i li confegí algunes característiques:

• El poeta es un visionari, però també un savi que tracta el tema de la condició humana.
• El poema es, per si mateix, un enigma i el poeta treballa amb el poder suggestiu de les paraules. La sinestèsia i la musica esdevindran clau.
• El poeta es situa en el gouffre (abisme) i capta la barreja d'allò angelical i d'allò diabòlic.

Fonts: VICENÇ LLORCA, SUSANNA RAFART. Castellnou, editora valenciana. Literatura Universal.

Les Flors del Mal XCIII

A UNA DONA QUE PASSA

Xisclava al meu voltant l'eixordador carrer:

prima, alta, de dol, dolor majestuosa,

una dona passà, amb la mà fastuosa

gronxant ara el fistó, alçant-se la vora,

àgil i noble, amb actitud d'estàtua.

Crispat com un extravagant, bevia jo

als seus ulls ―cel lívid que gesta l'huracà―,

la dolçor que fascina i el plaer que mata.

Un llamp... després la nit! ―Fugitiva bellesa

d'una mirada que, de sobte, m'ha fet tornar a la vida,

¿no t'he de tornar a veure sinó en l'eternitat?

En altre lloc, molt lluny d'aquí, molt tard! O potser mai!

Ni jo sé cap a on vas, ni tu saps on m'adreço,

tu, que jo hauria estimat; oh tu, que vas saber-ho!

CHARLES BAUDELAIRE: Les Fleurs du Mal. 1857 Traducció de Jordi Llovet Edicions 62

• Mesureu-ne les síl·labes. De quin tipus de vers es tracta? Tema. Argument. Quines imatges poètiques hi destacaríeu? Comenteu alguns trets de la poesia baudelaireana presents en aquest poema.

Els versos que Charles Baudelaire empra en "A una dona que passa" son alexandrins (de dotze síl·labes) separats per dos hemistiquis de sis síl·labes.

El tema del poema es l'amor a primera vista. El poeta passeja distret pel concurrit carrer fins que la visió d'una dona alta, prima i vestida de negre el fa "despertar". Els blaus ulls de la desconeguda i els del poeta es creuen en una mirada que commou el protagonista. Desprès de la casual i efímera trobada, el poeta lamenta no haver pogut gaudir un poc mes d'aquella penetrant mirada que l'enamora i es pregunta si alguna vegada podrà tornar a veure la dona.

Algunes de les imatges poètiques mes importants d'aquest poema son:

• "dolor majestuosa": fa referencia a la dona que, a pesar de vestir de dol, te una força i una mirada molt intensses.
• "cel livid que gesta l'huraca": el "cel livid", els ulls de la dona, fa que "l'huraca", l'enamorament del poeta, es realitze.
• "Un llamp... despres la nit!": el llamp fa referencia a la fugacitat de la mirada i del moment. La nit simbolitza la perdua de la dona i la tornada al carrer replet de gent corrent.