Lit. Universal: Preguntes bloc 1.

Altra qüestió de la unitat 1 que podria eixir al examen. Aquesta tracta sobre la literatura llatina i els seus escriptors.

• Els grans poetes llatins: Virgili, Horaci i Ovidi.

Durant el segle I aC, la literatura llatina arribà a la seua esplendor, gràcies, entre altres factors, a l'afavoriment del conreu literari durant l'època de l'emperador August i a la protecció de les arts que van dur a terme nobles com Mecenes.

Virgili (Màntua, 71 o 70 aC - Bríndisi, 19 aC) va ser un dels poetes llatins més importants. Influït pels grecs i els llatins, Virgili se centrà en l'escriptura d'èglogues, poemes bucòlics i de les Geòrgiques, on fa referència a relacions amoroses entre pastors en escenaris rurals. Però, sens dubte, l'obra més important del poeta llatí va ser l'Eneida.

Animat pel propi August, Virgili escrigué la seua obra mestra, un poema èpic composat per 12 llibres que narra la fugida de Troia i les aventures d'Enees fins arribar al Laci. Els sis primers capítols de l'Eneida pareixen imitar l'Odissea i els sis restants la Ilíada. Així, el poeta llatí volia combinar la bellesa grega i l'esperit nacional romà tot submergint-se en el món homèric.

Virgili mostrà una gran capacitat artística per tornar a contar poèticament les històries que ja tots coneixien , composant d'aquesta manera el poema èpic en llegua llatina més admirat i imitat en la literatura universal posterior.

Horaci (Venúsia, 65 aC - Roma?, 8 aC) fou fill d'un llibert que l'envià a Roma per rebre una educació humanística. Allí va conèixer Virgili, el qual el recomanà a Mecenes.

Horaci destacà en el lirisme i la seua obra està formada per sàtires, epodes, odes i epístoles, on el poeta ens parla de la societat i la soledat, de la vida rural i la vida urbana. La tradició literària el considera paradigma de l'estètica classicista, ja que la mesura hel·lènica, la sensualitat i la delicadesa són virtuts que apareixen a la seua literatura.

De totes les seues obre destaquen el Carmen Saeculare, un himne als déus i els Epodes, que ha sigut utilitzat com referent del tòpic del beatus ille.

Ovidi (Sulmona, 43 aC - Tomis, 17 aC) va ser un poeta refinat i observador amic d'Horaci. L'any 8 aC va ser exiliat per August, la qual cosa marcaria la seua vida.

Escrigué poesia amatòria i eròtica, i dues obres cabdals: les Metamorfosis, poema filosòfic compost per versos hexàmetres i els Fasts, poesia didàctica.

Fonts:
V. LLORCA i S. RAFART: Literatura Universal. Editorial Castellnou.
La poesía épica. La poesía lírica. Apunts de llatí. 2n Batxillerat.

Lit. Universal: Preguntes bloc 1.

Bé, després d'unes setmanes sense ocupar-me d'aquest bloc avui l'estrenaré oficialment. Intentaré respondre algunes preguntes referides al temari donat fins ara i que podrien sortir al primer examen.

• L'obra dramàtica de Sòfocles: innovacions teatrals, tècnica literària, les seues set tragèdies i la repercussió en la història de la literatura.

Sòfocles (495 aC - 406 aC) va ser amb Èsquil i Eurípides un dels autors més representatius de la tragèdia grega, que aconseguí el seu apogeu a l'Atenes del segle V aC.

En contraposició amb els seus companys, Sòfocles innovà tant en les representacions teatrals com en la tècnica literària utilitzada en aquell temps. El nostre autor inclogué un tercer actor en la escena, la qual cosa donava una major complexitat a l'obra i als diàlegs.

La tragèdia de Sòfocles està composta per un pròleg, que ens proporciona els antecedents de l'argument de l'obra; un pàrode, on el cor entra a l'orquestra cantant i ballant; i els diferents episodis on els actors desenvolupen l'acció tràgica. A més, entre els episodis es succeeixen diverses intervencions del cor, els estàsims.

Respecte a la tècnica literària de Sòfocles podem dir que es refereix a la tragèdia com a un tot i no com a part d'una trilogia. Un altre tret molt important d'aquest autor és la ironia tràgica, on tots els espectadors coneixen el tràgic final de l'heroi excepte ell mateix, com per exemple, en Èdip rei.

De les més de 100 tragèdies escrites per Sòfocles, Antígona, Èdip rei, Èdip a Colonos, Les Traquinies, Electra, Filoctetes i Àyax són les úniques conservades. Entre les més importants trobem les de la serie d'Èdip (Èdip rei, Èdip a Colonos i Antígona). En aquestes obres, Sòfocles ens conta la vida del desgraciat rei de Tebes, que matà el seu pare i es casà amb la seua mare sense saber-ho. Davant aquesta situació, Èdip, l'heroi tràgic, tingué que abandonar el seu regne i sofrir l'exili. Antígona, una de les seues filles, s'enfrontà amb el seu oncle Creont i arriscà la seua vida per complir un deure familiar, enterrar el seu germà Polinices.

Tota la bellesa de l'art grec inspirà el llatí, sobretot en el terreny literari, ja que el prestigi de les obres gregues va marcar els models que s'adaptaren en la literatura llatina. Fins i tot, obres gregues foren traduïdes al llatí.

Fonts:
es.wikipedia.org/wiki/Sófocles
V. LLORCA i S. RAFART: Literatura Universal. Editorial Castellnou.