Lit. Universal: Bloc 3.

• Situa el present fragment en l'argument de Madame Bovary i comenta'n la rellevància per al desenvolupament de la trama.

"Mai la senyora Bovary no havia estat tan bella com en aquella època; posseïa aquella bellesa indefinible..." (pàg. 242)

Aquest fragment de Madame Bovary pertany a la segona de les tres parts en les quals l'obra de Flaubert es divideix. En aquest punt Emma, la protagonista, i el seu marit, Charles Bovary, ja s'havien traslladat a Yonville. Berthe, la filla del matrimoni Bovary, havia nascut i la família vivía en una casa luxosa amb totes les comoditats de les que la burgesía podia gaudir.

Charles, home ingenu i sense voluntat pròpia, exerxia com a metge -a pesar de la seua inutilitat per a aquest ofici- però comptava amb una certa desconfiança per part dels habitants del poble, ja que aquestos estaven acostumats a consultar amb Homais, l'apotecari vanitós, qualsevol tipus de malestar físic o psicològic. Mentres que el seu marit es dedicava a la medicina, Emma, que s'encarregava de que els criats i la dida de Berthe compliren amb la seua feïna, gaudia d'una vida tranquil·la, sense preocupacions. La senyora Bovary acudía habitualment a la tenda de L'hereux, un comerciant vil que, més tard, acabà arruinant a la protagonista. Emma -dona prou superficial- es dedicava a comprar tot tipus d'objectes luxosos per tal de decorar sa casa i lluir penyores de gran qualitat.

Tota aquesta vida de luxe i despreocupacions de la qual gaudien els Bovary no era tan perfecta com semblava, almenys per a Emma. La protagonista no estava enamorada de Charles, de fet, en ocasions, el detestava. El caràcter feble del seu marit no complia amb les seues espectatives. Emma, encantada amb les novel·les romàntiques que llegia continuament, havia cregut en un ideal masculí al que Charles Bovary ni tan sols s'aproximava. La insatisfacció amorosa i intel·lectual de la protagonista la portaren a plantejar-se la idea de tindre un amant, al igual que les dones protagonistes de les novel·les que ella llegia.

El fet d'enamorar-se d'un altre home i enganyar Charles no es va fer esperar, ja que la química existent entre León, un jove escrivent intel·lectual, i Emma va ser molt clara des d'un principi. Tanmateix, León, davant el seu enamorament i la impossibilitat de mantindre cap relació normalitzada amb la protagonista, va decidir anar-se'n de Yonville per tal d'acabar els seus estudis com advocat.

La marxa de León va entristir Emma, però aquesta va trobar consòl ràpidament gràcies a l'aparició de Rodolphe, un atractiu terratinent que es decideix a seduïr la protagonista. La ingenuitat de Charles i la perspicàcia de Rodolphe van resultar ideals per tal que Emma i el terratinent començaren una relació secreta. La senyora Bovary estava perdudament enamorada de Rodolphe, un don Juan que savia com tractar les dondes per tal d' aconseguir d'elles el que volia. En aquest cas, el intel·ligent seductor no més volia entretenir-se i gaudir de la companyia d'Emma, que, convençuda de "l'amor" que Rodolphe sentia per ella, li demanà que escaparen a París amb Berthe, abandonant a Charles. Aquest fet feu que Rodolphe s'enanara de Yonville i trencara la seua relació amb Emma per mitjà d'una carta.

La desesperació que la protagonista sentí amb la lectura de la carta -rebuda en una cistella d'albercocs- la va fer plantejar-se el suïcidi i enmalaltir greument. Emma restà varios mesos al llit i va perdre tot tipus d'esperança, per això es va dedicar tant hipòcritament com devotament a la religió. Charles, que no sospitava res sobre les infidelitats de la seua dona, estava molt preocupat per ella i va fer tot el possible per que es curase. El senyor Bovary descuidà el seu treball i els deutes, incrementats a causa dels nombrosos objectes de luxe que Emma havia comprat durant tot aquest temps, van esdevindre un seriós problema.

L'hereux, el maliciós comerciant al que Emma sempre acudia per tal de fer les seues compres, va arribar a un acord amb Charles per tal que aquest pogués pagar els seus deutes a poc a poc. Tanmateix, el vil botiguer intentava arruinar secretament la família Bovary, sobre tot Emma, la qual anava millorant de la seua malaltia amb el pas del temps. De fet, quan la protagonista ja estava pràcticament recuperada, Charles, a pesar del deutes, va decidir portar a la seua dona al teatre per a que aquesta s'animara.

El viatje a la ciutat, on es realitzava l'obra de teatre, va esdevindre sorprenent, ja que el matrimoni Bovary es va encontar amb León que, impressionat per la trobada amb Emma, no volia tornar a deixar passar la seua oportunitat de conquistar-la. Tanta era la seua passió per la protagonista que se les va arreglar per tal que questa pogués gaudira amb ell d'uns dies més a la ciutat. Charles, que no es va oposar a aquesta idea, s'en va tornar a Yonville i León i Emma aprofitaren per a restar junts. Tanmateix, la senyora Bovary tinguè que tornar a casa, però se les enginyà per tal de poder tornar cada setmana a la ciutat.

Els amants restaven sempre en la luxosa habitació d'un hotel per decisió d'Emma i els deutes dels Bovary a causa dels capritxos de la protagonista continuaven aumentant. Un dia Emma va visitar L'hereux per tal que aquest li donés una solució per a pagar els deutes. El comerciant, maliciosament, va recomanar a la protagonista que venguera unes propietats sense que el seu home s'en assaventase. Emma va seguir els consells de L'hereux fent que la seua situació econòmica empitjora-se fins a l'extrem en que ja no podia fer res per lliurar-se dels deutes.

Emma va demanar ajut económic a León, la relació amb el qual s'havia deteriorat, però aquest no va poder ajudar-la. La senyora Bovary també va acudir a Rodolphe, el seu amant anterior, que no va poder prestar-li els diners. Finalment, L'hereux, amb molta maldat, va denunciar els Bovary. Emma, que no s'atrevia a dir-li la veritat sobre els deutes a Charles, va decidir suïcidar-se prenent verí. Tanmateix, avanç d'això, va entregar-li una carta al seu home on li donava explicacions sobre tot el que havia passat.

A la mort d'Emma Charles va haver d'afrontar tots els deutes econòmics, fet que li va resultar impossible. A més, el d'escobriment de les infidelitats de la seua dona el sumiren en una gran depressió i, finalment, va morir. Desgraciadament Berthe quedà sense pares i va anar a viure amb una tia que, donada la seua precaria situació económica, la va enviar a un taller de costura per tal que es guanyara la vida.

Lit. Universal: Bloc 3.

La novel·la en el segle XX

La Metamorfosi, Franz Kafka.

• Comenta l'argument d'aquest fragment en el context global de la narració.

Aquest fragment de La Metamorfosi està situat a l'inici de l'obra. Gregor Samsa, protagonista d'aquesta història escrita per Franz Kafka, es desperta un matí convertit en un insecte similar a un escarabat. Lluny de preocupar-se per aquest fantastic fet, Samsa s'afanya per tal de no fer tard al treball. Tanmateix, les dificultats que li suposa adaptar-se al seu nou cos d'insecte l'impedixen alçar-se amb normalitat. Mentres tant, els seus pares i la seua germana el criden i colpejen les portes de la seua habitació per tal que isca.

La confussió i la tensió del protagonista, donada aquesta situació, s'accentuen amb l'aparició de l'apoderat, que arriba a la casa de Samsa per tal de conèixer les raons per les quals no ha anat a treballar. Gregor, dessesperat al no poder comunicar la seua situació als demés, cau bruscament del seu llit i corre cap a una de les portes de la seua habitació. Amb molt d'esforç aconsegueix obrir-la i surt cap al corredor, on els seus familiars i l'impacient apoderat l'esperen.

La visió de Gregor convertit en un insecte sembra el pànic a la casa. L'apoderat fuig dessesperadament i el pare, enfadat i desconcertat, introdueïx amb violència el seu fill a la seua cambra. Ferit en una pota, el protagonista comença a reflexionar sobre la desgraciada situació de la seua família (i no sobre la seua), que depén económicament del seu salari. Esgotat per la situació, Samsa es dorm i, sorprenentment, hores derprés la seua germana Grete li porta el menjar. A pesar de l'estat de Gregor, la seua germana procura cuidar-lo tot el que pot per tal que aquest es "recupere".

Desgraciadament, un incident amb la mare de Gregor, la qual es desmaia en veure el seu fill, fa que la situació del protagonista empitjore. El pare, que ha tingut que tornar a treballar per tal de guanyar els diners que Gregor ja no pot aportar, ja no aguanta més la situació i quan el seu fill ix de la cambra per tal de comprovar com es troba la seua mare, li llança una poma que colpetja el Gregor i queda incrustada en la seua esquena. A partir d'aquest moment tota la família deixa de prestar atenció al pobre Gregor. De fet, contracten una dona per tal que s'encarregue d'ell.

Sorprenentment, el temps passa i el protagonista continua en el seu terrible estat. Els diners de la família s'esgoten, Gregor es sent culpable, els pares i la germana treballen sense descans i no tenen més remei que llogar una de les habitacions de la casa. Tres homens molt peculiars començen a viure amb la família del Gregor, que continua tancat a la seua cambra. Tanmateix, arriba un moment que el protagonista, cansat de la seua pressó, en escoltar la seua germana tocar el violí, escapa de la seua habitació per tal de veure-la.

En aquest moment, el tres homens que havien llogat una de les cambres dels Samsa d'escobreixen el Gregor i s'indignen. Demanen explicacions a la família i aquesta decideix que, ja que el Gregor no es "recupera", el millor que poden fer es desfer-se d'ell. El protagonista, conmocionat davant aquesta situació, mor en la seua cambra.

Lliures de "la càrrega" els Samsa començen a plantejar-se una nova vida. Tot a tornat a la normalitat i els seus plans de futur, que involucren la seua filla, són prometedors. Qui hauria pensat que la mort de Gregor trauria tanta felicitat?

Els nous enfocaments de la literatura en el segle XX.

Poema XX, Pablo Neruda. (Veinte poemas de amor y una canción desesperada)



Puedo escribir los versos más tristes esta noche.

Escribir, por ejemplo: " La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos".

El viento de la noche gira en el cielo y canta.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.

En las noches como ésta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.

Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.

Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.

Oír la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como pasto el rocío.

Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche está estrellada y ella no está conmigo.

Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.

Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.

La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.

Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.

De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.

Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.

Porque en noches como ésta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.

Aunque éste sea el último dolor que ella me causa,
y éstos sean los últimos versos que yo le escribo.

La Literatura universal i el cine.

• L'autre Dumas recrea la vida de l'autor de novel·les com Els tres mosqueters o El comte de Montecrist. Per què és polèmic aquest film a França? Per cert, Alexandre Dumas pare o fill?

L'autre Dumas (L'altre Dumas), dirigida per Safy Nebbou i protagonitzda per Gérard Depardieu i Benoît Poelvoorde, és una pel·lícula francesa catalogada com a drama històric en la que es relata la relació entre Alexandre Dumas pare, autor de Els tres mosqueters, i Auguste Maquet, un dels seus millors col·laboradors literaris, el qual, segons diverses informacions, elaborava juntament amb altres "negres literaris" l'estructura argumental de les obres de Dumas.

Aquest film, que s'estrenà el 10 de febrer a França (encara no es troba a les sales del nostre país), a provocat una gran polèmica al país de l'escriptor de El comte de Montecrist, i no precisament per l'argument de la pel·lícula. El fet que Gérard Depardieu, reconegut actor francès, haja encarnat el paper de Alexandre Dumas (recordem que aquest era fill d'una esclava negra i posseïa trets africans) no ha agradat massa ni a la crítica ni al Consell d'Associacions Negres de França. Segons el president d'aquesta associació, el director de la pel·lícula podria haver escollit un actor de raça mixta per tal de donar major realisme al personatge, el qual, interpretat per Depardieu, queda ridícul, ja que l'actor tingué que obscurir la seua pell i ficar-se una perruca per tal de semblar-se minimament al famós escriptor del segle XIX.