Llibres electrònics, el futur de la lectura?

Avui dia, el món de la tecnologia està molt desenvolupat en tots el àmbits. Aparells com el iPod i el iPhone són una interessant mostra de tots aquests avanços que han anat apareguen durant els últims anys. Peró, sens dubte, un dels aparells electrònics més recents i més innovadors ha sigut el e-Reader.

Aquest és un dispositiu emprat per a llegir llibres electrònics (també anomenats eBooks o ecollibres), versions digitals de qualsevol llibre editat en paper. Amb l'aparició d'un dispositiu com el e-Reader és evident que el poder de la tecnologia ha arribat, fins i tot, a l'àmbit de la lectura. Peró la qüestió és la següent: tindrà el llibre electrònic el mateix arrelament i acceptació que el llibre tradicional?

És cert que practicant la lectura d'aquesta manera tan innovadora, no seria necessari l'excessiu consum de paper, ja que els llibres no s'editarien en el seu clàssic format. A més, el e-Reader ens permetria emmagatzemar multitud de llibres en molt poc d'espai i convertiria la lectura en una labor més senzilla, doncs no tindríem que preocupar-nos per la grandària i el pes dels llibres.

Tanmateix, el cansament que patirien els ulls al estar en contacte continu amb la pantalla seria massa molest. Peró el més important de tot es que la tradició i l'apreu que la majoria sentim pels llibres que s'han editat en el seu tradicional format des de l'aparició de l'impremta de Gutenberg no serà fàcil d'abandonar. Pot ser el tacte aspre, l'olor peculiar i el color groguenc que adquireixen les pàgines al llarg dels anys tenen un encant que ningun llibre electrònic podrà adquirir mai.

Lit. Universal: Preguntes bloc 3.

Unitat 6. El realisme i el naixement de la novel·la contemporània.

• Comenta quins trets de la prosa de Flaubert es troben en el text escollit.

El creixent desenvolupament de la novel·la al llarg de tot el segle XIX contribuí a dignificar la prosa.
Gustave Flaubert (Rouen, 1821 - Croisset, 1880) destaca en aquest sentit i representa la cúspide de la novel·la francesa del segle XIX. Encara que va refusar ser inclòs dins del realisme, va suprimir tant el jo en l'escriptura com el sentit de l'objectivitat.

La seua exigència per la perfecció formal el lliga a les pretensions de la poesia parnassiana (el parnassianisme va ser un moviment literari francès creat com a reacció contra el Romanticisme). En el terreny de la prosa, Flaubert pretén donar a les seues novel·les, com és apreciable en aquest fragment de Madame Bovary, la consistència del vers, buscant l'exactitud i la precisió de cada paraula i la correspondència rítmica de cada frase amb la sonoritat i la bellesa del vers.

El seu propòsit de construir la novel·la com si d'un poema es tractara arriba fins l'extrem de deslligar el gènere novel·lístic de tota intenció mimètica, deixant com element secundari a l'argument, en la línia de l'art per l'art. Passant per alt l'acció i el paisatge, Flaubert centra la seua atenció en les múltiples perspectives que li ofereix el personatge, el seu esdevindre psicològic, la descripció dels seus estats d'ànim i, fins i tot, la descripció dels objectes, ja que l'autor dóna gran importància a les imatges.

D'altra banda, al llarg de tota l'obra el nostre escriptor utilitza l'estil indirecte lliure, que se serveix del temps imperfet i de la interrogació retòrica per a entrar ambiguament des de la veu del narrador fins a la veu dels personatges.
A més, Flaubert empra un llenguatge descriptiu, ja que utilitza nombroses paraules i frases explicatives per tal de realitzar descripcions, fins i tot, dels fets més trivials.
Algunes de les tècniques narratives que estan més presents en Madame Bovary són aquelles que fan referència al passat, ja siga d'una manera fugaç o prolongada.