El passat dia 5 de febrer es va inaugurar a l'Ateneu de Castelló (Centre Municipal de Cultura) el cicle de conferències Libros de ayer y de siempre. La primera d'aquestes xarrades, baix el títol de Dante y la Divina Comedia: una visión, una narración total, un libro único en la historia de la literatura, va estar impartida per l'escriptor, antropòleg i sociòleg valencià Joan Francesc Mira, que traduí a la nostra llengua "aquesta obra absoluta" l'any 2001 (la primera traducció en vers de la Divina Comèdia es va fer en català al segle XV).
La major part de la conferència girà al voltant de la primera divisió de l'obra, l'Infern, on segons Mira, el poeta italià critica els vicis humans. Per a Dant Alighieri, com autor i protagonista de la Divina Comèdia, l'Infern posseeix la forma d'un con invertit dividit en cercles, on els pecats van de menor a major grau. Situat a l'interior de la Terra i coincidint amb la ciutat sagrada de Jerusalem, aquest lloc està dedicat a tots aquells que, bé per no haver viscut a l'època cristiana o bé per haver tingut un mal comportament, pateixen nombrosos càstigs i no poden accedir al Paradís i prendre contacte amb aquells que han conservat intacta la seua moral cristiana al llarg de la vida terrenal.
Dant inicia el seu viatge en una selva obscura (al·legoria a la vida de pecat), en companyia del poeta llatí Virgili. Junts recorren l'Infern, on el protagonista es troba amb conegudes personalitats del món antic. Als llimbs coincideix amb Plató, Ovidi, Homer i Lucà, amb els quals es compara, ja que el mateix Dant Alighieri es considera un geni al crear la seua obra. Al llarg del recorregut també es troba amb personatges com Aquil·les, Paris, Ulisses, Dido, Àtila, Cleopatra i Judes. A més, també te l'oportunitat de parlar amb Filippo Argenti, Guido Cavalcanti i el Papa Bonifaci VIII, alguns dels seus coetanis. Tanmateix, Dant fa referència, sobre tot, al món romà, ja que el poeta italià sentia una especial debilitat per Virgili i l'heroi troià Enees, al que també inclou al seu infern.
Segons Joan Francesc Mira, aquest cicle de conferències no podria haver estat iniciat per cap altra obra que no hagués sigut la Divina Comèdia, perquè aquesta ha perdurat al llarg de la història de tal manera, que s'han creat termes referents a l'autor i la seua obra. Un exemple d'això és el concepte de "dantesc", que desgraciadament, tan sols s'utilitza per descriure catàstrofes, quedant-se només amb la terrible visió de l'Infern que Dant ens va donar.
D'altra banda, però en menor grau, Mira parlà de les dues parts restants de la Divina Comèdia, el Purgatori i el Paradís. A la primera (muntanya amb vessants escalonats i redons, simètrica a l'Infern), els homes depuren els seus pecats per tal que les seues ànimes pugen al Paradís. Dant, ja sense la companyia de Virgili, recorre el Purgatori purificant la seua ànima. Al arribar al Paradís (format per nou esferes mogudes per rodes), l'autor troba a Beatriu, personatge creat per rendir homenatge a la seua amada desapareguda, que representa la bellesa i l'amor.
En definitiva, la Divina Comèdia, a més de ser una de les obres més importants de la literatura universal i un punt de referència per a la major part d'escriptors de tots els temps, ens proporciona una meravellosa visió de l'època anterior i coetània a Dant Alighieri. De fet, alguns la consideren la gran enciclopèdia del saber (filosòfic, religiós, històric, social, cultural...) del món medieval.
